Museu de Sant Cugat - Arquitectura romànica a Catalunya

L'ARQUITECTURA ROMÀNICA A CATALUNYA

L’arquitecte Lanfranc donant ordres als constructors del Duomo de Mòdena. Relatio de innovatione ecclesie sancti Geminiani, 1106. Archivio Capitulare, Modena. © de la fotografia: Roncaglia Planta del monestir sirià d’Ùmm-Is-Surab. Síria, segle V	L’ARQUITECTURA ROMÀNICA A CATALUNYA
	En els segles XI i XII es desenvolupa a Europa Occidental l’arquitectura que coneixem com a romànica. Té uns trets comuns, però també moltes diferències que fan que en realitat haguem de parlar de molts “estils romànics”. Els elements constructius que s’hi utilitzen i els espais que en resulten no constitueixen una novetat, sinó que són la culminació del procés de transformació de la tradició romana. A la fi del segle XII ja s’hi comencen a introduir innovacions que anuncien la nova arquitectura gòtica, que trencarà clarament amb aquesta tradició. A Catalunya, l’arquitectura romànica, que participa de trets molt generalitzats en l’àmbit mediterrani, tampoc no és homogènia, fet que li atorga una gran riquesa de solucions constructives i espacials.
	MATERIALS, EINES I FEINES
	El material bàsic per a la construcció dels murs i les voltes és la pedra, generalment local, agafada amb el morter de calç, fet amb sorra, calç i aigua. Aquest material no pot treballar-se a l’hivern, perquè es glaça amb el fred, i per això, en aquesta estació s' extreu la pedra de les pedreres i es prepara perquè en arribar la primavera es puguin construir els murs ràpidament. Els instruments que utilitzaven els constructors romànics no eren molt diferents dels que han sigut emprats fins fa pocs anys. Les bastides, de fusta, podien recolzar-se en peus drets, o bé penjar-se del mur. Les eines per treballar la pedra eren la maceta, els punxons i l’escoda; els tallants i la buixarda no apareixeran fins molt més tard. Les eines per treballar el morter eren l’aixada i els paletins de fusta, o ferro, amb la mateixa forma que els actuals.
	Construcció de la torre de Babel. Hortus Deliciarum, v. 1170. © de la fotografia: AKG París
	ARQUITECTES I CONSTRUCTORS
	La construcció en el romànic és un procés complex, en el que cal una acurada organització per tal de garantir l’execució i la durabilitat dels edificis. La pedra poc desbastada es puja al mur, on el paleta l’acaba de treballar. A partir del segle XII, el treball s’especialitza, i el picapedrer prepara el carreu, el qual, perfectament acabat, el paleta col•loca en el seu lloc. Coneixem els noms d’alguns dels arquitectes que dirigiren obres rellevants al comtats catalans. A Sant Cugat hi treballa a principis del segle XI Fedanci, que és anomenat en les fonts documentals architectus et magister edorum (arquitecte i mestre d’edificis) i a principis del segle XIII, Arnau Cadell s’encarrega de l’escultura dels capitells i de la construcció del claustre.
	Arquitectes i constructors dels comtats catalans esmentats en les fonts als segles X-XIII
	Amell Morell i Elesind, Santa Maria d’Arles (segle X) Argibad, Santa Maria de Roses (segona meitat segle X) Esclua, Sant Martí del Canigó (1009) Fedanci, Sant Cugat del Vallès (1007-1010) Ramon, Santa Maria de Gerri (1083) .. Iús, Sant Cristòfol del Puig de Meià (segle XI) Bernat, Santa Maria d’Alaó (1123) Ramon Llombard, Santa Maria de la Seu d’Urgell (1174) Pere de la Pedra, Sant Joan de Conat (segle XII) Miró, Sant Pere de Madrona (segle XII) Pere Ça Coma, Seu de Lleida (1203) Arnau Cadell, Sant Cugat del Vallès (1203) Bernat, Sant Benet de Bages (segle XIII
	ELS ELEMENTS ARQUITECTÒNICS
	La volta de canó La seva forma bàsica és un cilindre (canó) partit per la meitat. És la manera més simple de cobrir amb pedra una sala	La volta de quart de cercle És la meitat d'una volta de canó. Utilitzada en la construcció d'edificis de tres naus per cobrir les naus laterals i contrarestar l'empenta de la volta de canó central.
	Cúpula Volta de forma semiesfèrica que cobreix espais de planta circular, poligonal o quadrada.	Volta de quart d'esfera Mitja cúpula que cobreix espais de planta semicircular. És emprada habitualment en els absis de les esglésies
		La volta d'aresta És la forma resultant del creuament de dues voltes de canó del mateix diàmetre. L’espai cobert és sempre quadrat.