Ben jove, i seguint unes inquietuds artístiques que a Tarragona no es podien desenvolupar, Tomàs Aymat es trasllada a la ciutat de Barcelona. Estudia escenografia a Llotja sota la supervisió dOleguer Junyent. Gràcies a una beca marxa a París, on la coincidència amb Joaquim Folch i Torres li redefineix el seu aprenentatge vers el tapís. A París estudia, a la Manufacture Nationale de Gobelins, el tradicional punt gòtic dalt lliç (també anomenat punt de gobelins per la seva procedència) Posteriorment, a Madrid, aprèn la tècnica de catifa a la Real Fábrica de Tapices. Amb aquest aprenentatge, a la seva tornada formà part del professorat de lEscola de Bells Oficis de la Universitat Industrial de Barcelona, a la secció de teixit.
A Gràcia creà el seu primer taller propi, que shaurà de traslladar a Sant Cugat del Vallès el 1920 per la gran quantitat dencàrrecs que rebia. Formà part activa del Foment de les Arts Decoratives (FAD) on establí una gran relació professional i personal amb Santiago Marco. El 1926 és quan sinstallà a la manufactura que actualment coneixem com Casa Aymat.
Estèticament el seu pensament i les seves produccions artístiques eren clarament noucentistes. Mediterranisme, classicisme i tradició formaren part del seu llenguatge. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis, tant nacionals com internacionals. Reconegut a tots els estadis de la societat catalana de lèpoca, rep encàrrecs privats Santiago Marco, Joan Busquets, Lluís Plandiura...- i públics -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona... Tomàs Aymat era un clar exemple dallò que ens deia Eugeni dOrs sobre el gust per lobra ben feta.
Museu de Sant Cugat - Claustre del Monestir - 08172 Sant Cugat del Vallès Tel. 936 759 951 - museu@santcugat.cat
